diumenge, 5 de novembre de 2017

Arròs negre amb calamarsons


Fa molts dies que no penjo cap recepta al blog... No és que no hagi cuinat, és que he estat molt atrafegada entre la feina i la mudança: ens hem canviat de pis, amb tot l’enrenou que això comporta. Però ha valgut la pena!. Pel que fa al tema cuina, ara en tinc una de més gran, amb més espai i amb unes vistes espectaculars!. 

L’altre dia la Sandra, la meva peixatera, tenia uns calamarsons molt macos i vaig comprar-ne uns quants. Havia pensat de fer-los amb tinta, però a l’hora de la veritat vaig decidir que podien anar molt bé per fer un arròs negre... I no em vaig equivocar!. La veritat és que va quedar molt bo...

He fet aquest arròs amb cassola de fang, com sempre, però aquest cop no l’he cuit al forn. Aquí us deixo la recepta...






diumenge, 11 de juny de 2017

Arròs amb calamars i carxofes


Aquesta recepta és fruit de la improvisació, però ha resultat tot un èxit!. 

Tenia dos calamars que havia comprat a la Sandra, la meva peixatera, i havia pensat fer-los a la planxa, darrera d’un plat de pasta. Però aleshores el Josep Maria, el meu marit, m’ha dit que feia temps que no feia arròs... 

Com que tenia a la nevera unes carxofes que calia gastar, se m’ha acudit que podia fer un arròs a la cassola amb els calamars i les carxofes. 

I ha resultat una combinació de gustos excel·lent!. Segur que el torno a fer aviat!.




diumenge, 21 de maig de 2017

Cloïsses a la marinera


Aquesta recepta és un clàssic. 

A més, és d’aquells plats que crec que cadascú el fa una mica a la seva manera. La meva germana, per exemple, hi posa vermut blanc en lloc de vi, i la veritat és que també hi va molt bé... 

Sigui com sigui, no és gens defícil de fer i sempre surt bonísssim!





diumenge, 26 de març de 2017

Orange pound cake


Fa uns dies, la Mònica del blog Ensucrat va penjar aquesta recepta. Així que la vaig veure vaig pensar que l’havia de provar... i ho vaig fer l’endemà mateix!. 

Explica la Mònica que és una recepta anglesa molt antiga, i que s’anomena “pound” perquè en els seus origens es feia amb una lliura (pound) de cada un dels quatre ingredients principals: farina, ous, sucre i mantega. 

És un bescuit molt fàcil de fer, ideal per esmorzar o berenar, acompanyant una tassa de cafè ....o de xocolata. Val la pena fer-lo: està boníssim!







dissabte, 11 de març de 2017

Bescuit neu dos colors


Aquest pastís és una variació del bescuit neu

L’altre dia volia aprofitar unes clares que m’havien quedat i se’m va acudir que podia provar de fer una nova versió d'aquest bescuit, afegint-hi xocolata. La veritat és que va quedar molt bo. 

I aquí el teniu!







dissabte, 18 de febrer de 2017

Pop a la gallega


Aquesta és una recepta molt senzilla i ràpida de fer, sempre que disposem del pop ja cuit, és clar. Ens pot servir per a un aperitiu, un primer plat, un sopar… El principal és que el pop sigui bo i que el pebre vermell i l’oli amb què l’amanim sigui de bona qualitat. 

Jo li compro el pop a la Sandra, la meva peixatera, que té unes potes ja cuites envasades al buit que estan molt bé (com tot el seu peix, val a dir…).  I faig servir pebre vermell de la Vera, que sempe és garantia de qualitat!. Una curiositat: l’altre dia, veient un programa del Gordon Ramsay al canal cocina, vaig veure que fa servir el mateix pebre vermell que jo: “La Chinata”!.

El tipus de pebre que fem servir dependrà dels nostres gustos. Podem posar-ne només de dolç o posar-ne també de picant. Jo sempre amania el pop amb una mica del picant barrejat amb el dolç. Dic amania perquè fa uns dies una bona amiga em va regalar un pot de pebre agredolç i ara faig servir aquest...






dimecres, 11 de gener de 2017

Pastís de mousse de torró de xixona


Aquest és un pastís molt fàcil i molt ràpid de fer. A més a més, ens pot servir per acabar-nos alguna barra de torró de xixona que ens hagi quedat d’aquestes festes... Jo el vaig fer l’altre dia que érem 7 a dinar, i la veritat és que va tenir molt d’èxit!.

Podem fer una versió més ràpida d’aquestes postres fent la mousse amb el torró i la nata (sense posar-li la gelatina) i servir-la en copes. 

Això sí, s’ha de menjar ben freda...